Situació i presentació
El municipi envolta gairebé totalment (llevat del sector N) el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs (N), Navès i Clariana (E), Riner i Llobera (S) i Pinell i Castellar (W). Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó. Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre.
El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell (o dit també Castellvell de Solsona). També inclou l’enclavament de Miravelles (al N del terme de Solsona) i una part de l’àmbit d’una antiga parròquia, Sant Just i Joval, l’altra part del qual correspon al terme de Clariana de Cardener. Fora de la urbanització el poblament és bastant dispers. El sector més important, a llevant, on hi ha la parròquia d’Olius, és a la vall del Cardener, que hi passa profundament engorjat en els gresos i conglomerats oligocènics; al S, per on passa el riu Negre, hi ha les parròquies de Sant Just de Joval i de Brics; a ponent hi ha el Castellvell de Solsona, que domina aquesta ciutat, i la masia i l’antic hostal de Torregassa. Les comunicacions coincideixen amb els eixos radials que surten de Solsona cap a Manresa, Berga, Bassella i Torà. Així, les carreteres principals són la C-55 d’Abrera a Solsona, la C-26 d’Alfarràs a Olot i les carreteres locals de Solsona a Pinell i Torà.
La població i l’economia
El fogatjament del 1380 censà 39 focs, i el de 1553, 37. Al segle XVIII la població augmentà (223 h el 1719 i 532 el 1787). Al segle XIX (1857) s’arribà a un màxim de població amb 847 h. Al llarg del segle XX es mantingué força estable, si bé amb una certa tendència a decréixer, frenada els darrers anys gràcies a l’auge del fenomen residencial (405 h el 1970, 444 h el 1981, 486 h el 1991, i 564 h el 2001). L’any 2005 s’arribà a 615 h.
L’agricultura i la ramaderia són les principals activitats econòmiques del terme. Els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi i civada), i el farratge. També es dediquen terres al guaret. Destaca igualment la cria d’aviram (pollastres i galls) i de bestiar porcí i boví. Una part de les terres havien estat aprofitades per a pasturatges d’ovelles i vaques. La major part de les masies es troben en plena activitat agrícola i ramadera. Les indústries estan agrupades en el polígon industrial d’Olius, prop de la carretera C-55, on hi ha representats bàsicament els sectors tèxtil i de la construcció. Des del 1990 funciona l’Escola de Capacitació Agrària del Solsonès.
Urbanització del Pi de Sant Just
La moderna urbanització del Pi de Sant Just és el cap municipal d’Olius. S’hi localitza la casa del comú i des del 1954 l’església parroquial, que serveix les masies del sector i la nova urbanització. L’antiga església de Sant Just de Joval, que ara resta sense culte, sufragània fins al començament del segle XX de la d’Olius i esmentada així mateix en l’acta de consagració d’aquesta església, es troba prop de l’antiquíssima masia de Joval, a l’extrem SE del terme, al límit amb el de Clariana, prop de la carretera de Manresa. De fet, el terme d’Olius inclou solament una part de l’àmbit de l’antiga parròquia, l’altra part del qual correspon al terme de Clariana de Cardener. La festa major de Sant Just se celebra el diumenge següent de sant Salvador.
Altres indrets del terme
Olius, Brics i Castellvell de Solsona
Al N del terme, a la dreta del Cardener, hi ha el conjunt disseminat de masos d’Olius (118 h el 2005), centrat per la parròquia de Sant Esteve.
Al S del terme, a l’esquerra del riu Negre, hi ha la parròquia de Brics (conjunt de masos disseminats), el nom primitiu de la qual era Trevics, dedicada a sant Salvador. Consta ja al segle XI, en què passà dels comtes d’Urgell a Ramon Isarn i la seva família. El 1417 era ja de l’església de Solsona i la família Trevics fou castlana del lloc diverses generacions. Del terme de Brics (64 h) són les antigues masies de Viladebages, amb la capella preromànica de Sant Julià; la de Torre de Flot, amb l’església romànica de Sant Felicià i Sant Prim; les tradicionals cases de Cor de Roure i Viladot, i també la masia de la Rebollosa, de grans proporcions, construïda de nou al segle XVIII.
També pertany al municipi d’Olius l’antic Castellvell de Solsona (anomenat també el Castellvell), les restes del qual s’alcen estratègicament en un turó de 848 m d’altitud al NW de la ciutat. Fou una gran fortificació, d’origen molt antic (al segle XI ja s’anomenava “vell”), que el comte Borrell de Barcelona feu reforçar els anys 957 i 973 per assegurar la defensa de la contrada. Fou molt reformat al segle XIV, en el qual es construí la gran sala que ocupava la banda oriental del recinte, quadrat, amb arcs apuntats transversals sobre columnes cilíndriques amb capitells cúbics, segons un model freqüent als castells catalans en època gòtica. Fou rehabilitat encara com a fortalesa militar en la primera guerra Carlina pel baró de Meer i sofrí greus danys en la tercera guerra Carlina (el 1872 el capitost carlí Morlans feu ensorrar les tres torres actualment escapçades de les quatre que tanquen el recinte emmurallat, del qual resta només la base, i l’arribada dels governamentals impedí la destrucció de la quarta, que encara s’alça en bona part al SW, obra probablement del segle XIII). El castell fou sempre de la jurisdicció dels vescomtes de Cardona (després comtes i ducs) des que aquest llinatge dominà Solsona.
De l’època romànica, fora del recinte, es conserven restes d’una església, a ponent, amb absis trilobat, que correspon a l’església parroquial de Sant Miquel de Castellvell. Fou substituïda per la parròquia de Brics, que n’havia estat sufragània.
Dins del recinte del castell hi ha també restes de la capella d’època romànica, però vers la primera meitat del segle XV fou edificat, sota la mateixa advocació de santa Maria, un notable edifici d’estructura gòtica, que ha romàs obert al culte com a santuari de la Mare de Déu del Remei. S’hi venera una imatge sedent de Maria. El santuari és centre de devoció comarcal i s’hi celebra l’aplec dit del Roseret.
Al S del turó hi ha, encara, l’església romànica de Santa Coloma, prop de la masia del mateix nom. Més a ponent, al límit del terme d’Olius amb el de Castellar de la Ribera, enlairada a la serra de Torregassa, hi ha la masia i antic hostal de Torregassa, on s’havia celebrat una important fira de bestiar.
Al terme d’Olius hi ha estacions prehistòriques de diverses èpoques: cistes i coves neolítiques i del bronze al Cerc, el Vilaró Vell, Solanells, el Vilar de Ximosa, Sant Bartomeu, la Guingueta, els Ots (Horts), Corde Roure, Aigües Vives; restes ibèriques i romanes al Castellvell, a Anseresa i a la Guingueta. Aquesta abundància de restes esparses fa pensar en una dispersió d’hàbitat en aquesta comarca i altres de veïnes anteriors ja a l’època carolíngia.