Vida i obra
Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans. Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la Universitat de Berlín (1927-28). Aquests anys ja es palesà la seva vocació per les qüestions d’art. Entre el 1928 i el 1930 exercí el lectorat de castellà a la Universitat de Glasgow. De nou a Barcelona, fou professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma; cessà en aquests càrrecs el 1939.
Col·laborà activament en la col·lecció “Els Nostres Clàssics”, on entre el 1925 i el 1928 edità obres de Francesc Eiximenis, Bernat Metge, Anselm Turmeda i Ramon Llull. És autor d’articles sobre Felip de Malla, les Festes de la Gaia Ciència, la influència de les Ars Dictandi en l’estil de la cancelleria reial, entre d’altres.
A la Fundació Bernat Metge publicà, entre el 1924 i el 1961, la traducció del primer volum de la Història Natural, de Plini el Vell, i totes les obres de Plini el Jove, Apuleu i Plaute, en un català modèlic i exemplar.
El 1952 fou nomenat professor d’història de l’art a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Gran expert en ceràmica, col·laborà en la Miscel·lània Puig i Cadafalch amb un estudi sobre ceràmica valenciana. És autor de La vajilla de Madera y la cerámica de uso en Valencia y en Cataluña durante el siglo XIV (según los inventarios de la época) (1950), La ceràmica trescentista a Aragó, Catalunya i València (Monumenta Cataloniae, 1952) i La porcelana en Europa desde sus orígenes hasta principios del siglo XIX. Altres llibres seus versen sobre el moble anglès, el Museu d’Art de Catalunya, els impressionistes, Manuel Humbert, etc.
Bibliografia
- Alcaraz, J. (1984): “Marçal Olivar, un erudit serè”. Sd’O, 295, p. 65-68.
- Fontbona, F. (1993): “Marçal Olivar, 70 anys d’humanisme”. Revista de Catalunya, 72, p. 101-105.
- Triadú, J. (1991): “Marçal Olivar. Obra dispersa”. Sd’O, 382, p. 38-39.