Ceferí Olivé i Cabré

(Reus, Baix Camp, 1907 — Barcelona, 28 de novembre de 1995)

Aquarel·lista.

Fill de rajolers, passà la infantesa a Maspujols i a Reus, on fou aprenent del pintor decorador Antoni Fuster —que li ensenyà la tècnica de l’aquarel·la— i assistí a l’Escola Municipal de Dibuix que dirigia Tomàs Bergadà. El 1925 s’establí a Barcelona, on féu de pintor decorador i d’escenògraf, al mateix temps que esdevingué deixeble de Fèlix Mestres a Llotja. El 1931 ingressà a l’Agrupació Aquarel·lista de Catalunya i es proposà de revitalitzar l’aquarel·lisme. Participà en exposicions col·lectives i es presentà sol, el 1940, a la sala Pictòria de Barcelona. Són destacables els seus efectes grisosos atmosfèrics i, en especial, els paisatges de la plana de Vic, on instal·là un estudi. Té obres a col·leccions de Madrid, València, Biarritz, Colònia, Bordeus, Ginebra, Nova York, Baltimore, Londres i Moscou. Premiat amb la Medalla Fortuny de Reus, el Premio Nacional d’aquarel·la, la primera medalla del Saló Internacional de Londres i la de l’Exposición Nacional de Ferrocarriles, creà escola i fou un defensor polèmic del figurativisme tradicional.