Col·laboradora del Diari de Mallorca i d’El Correo Catalán, començà la seva trajectòria narrativa amb novel·les centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines: Cròniques d’un mig estiu (1970), Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (1976). Amb Punt d’arròs (1978), introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novel·les majors, Joana E. (1992, premi Prudenci Bertrana 1991), on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la Mallorca de mitjan segle XX, i Amor de cans (1995, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga 1994), que mostra el món tancat de les dones d’una mateixa família.
Publicà, també, reculls de narracions: Coordenades espai temps per guardar-hi les ensaïmades (1975), Figues d’un altre paner (1979) i Tríptics (1989). Amb les novel·les Estudi en lila (1986), Antípodes i El sol que fa l’ànec (1994), conreà la literatura de gènere policíac amb la creació de la primera detectiva catalana, Lònia Guiu, novel·les que han estat traduïdes al castellà, l’anglès, el francès, el portuguès, el neerlandès i l’alemany. Amb Crineres de foc (1985), revisada el 2002, amplià el registre cap a mons èpics i mitològics de base tolkiana. A Tallats de lluna (2000), hi ha una transposició en els personatges principals d’alguns fets que marcaren la seva biografia última. El 2007 reprengué l’obra narrativa amb Colors de mar.
Escriví guions televisius, com Muller qui cerca espill (1980) i Vegetal (1981), i també teatre, Negroni de Ginebra (1993). En col·laboració amb T. Catany publicà el volum Les illes (1975) i conreà la literatura infantil: Margalida perla fina (1985) i El Pacaticú (1988). Traductora al català de V. Woolf, N. Ginzburg, I. Calvino, J. Verne, R.L. Stevenson, M. Twain, H. Melville, amb Moby Dick guanyà el premi de traducció de la Generalitat de Catalunya 1985. Participà en el col·lectiu Ofèlia Dracs i fou degana de la Institució de les Lletres Catalanes (2001-04).
Entre altres guardons, rebé els premis Trajectòria (2001), Ramon Llull del Govern Balear (2003), Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2004), la Creu de Sant Jordi (2007) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2016). El 2008 cedí a la Biblioteca de Catalunya el fons de Jaume Fuster, amb qui estigué casada des del 1969.
Bibliografia
- Arnau i Segarra, P. (1999): Narrativa i Turisme a Mallorca (1968-90). Palma, Documenta Balear, p. 136-152.
- Coca, J. (1980): “Maria Antònia Oliver, una fruita àcida”. Sd’O, 253, p. 13-16.
- Cortés, C. i Escandell, D. (2006): Dari (2006): Retrat Maria Antònia Oliver. Barcelona, AELC.
- Lucas Dobrian, S. (1997): “Joana E.: transgressing taboos”. Catalan Review, 1/2, p. 65-72.
- Piquer, A. i Martín, À. (2006): Catalana i criminal. Palma, Documenta Balear, p. 117-124.