Ordenat el 1903, fou un dels clergues més actius dins el Centre Excursionista de Catalunya. Recorregué sobretot els Pirineus —feu ascensions per diferents vies al pic de l’Aneto (hi pujà més de 30 cops) i als Encantats (massís al que ascendí per primer cop el 1910)—, el Montseny i els cingles de Bertí. Es feu cèlebre per una ascensió a l’Aneto (27 de juliol de 1916) en la qual, malgrat una terrible tempesta elèctrica, que matà els seus dos companys, sobrevisqué. Marxà a Veneçuela (1917), on exercí el ministeri a la selva. Retornà a Catalunya el 1925.