i Olost | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Olost

Municipi
Osona
Olost (Osona)
© Fototeca.cat
Municipi d’Osona.
Població: 
1.217 h
[2009]
Extensió: 
29 km2

Situació i presentació

Es troba dins la subcomarca del Lluçanès, al sector ponentí d’Osona. Limita al N amb els municipis de Sant Martí d’Albars, Perafita, Sant Boi de Lluçanès i l’enclavament del Cel de Croells (Perafita), a l’E amb Sobremunt, al SE amb Sant Bartomeu del Grau, al S amb Oristà i a l’W amb el terme de Prats de Luçanès.

El municipi és força accidentat, i hom troba sectors menys abruptes només a les terres pròximes al poble d’Olost, poc abans de l’aiguabarreig de la Riera Gavarresa i la riera de Lluçanès, que travessen de N a S el terme i donen una característica configuració de valls i petites carenes, on s’assenten masies de tradició secular. Altres cursos d’aigua que drenen el terme són el torrent de la Rovira que conflueix a la riera de la Noguera, afluent de la Riera Gavarresa.

Les terres d’Olost es formaren en les primeres èpoques del Terciari. Aquests materials de l’època cenozoica formen plataformes tabulars que configuren relleus encuesta o altiplans. Biogeogràficament, pertany al domini de la vegetació euro-siberiana, potencialment amb un bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis).

El terme comprèn el poble d’Olost, cap de municipi, el poble de Santa Creu de Joglars i el Raval d’Olost. S'arriba a Olost per l’antiga carretera comarcal C-154 que uneix Vic amb Gironella. Olost i Prats de Lluçanès queden enllaçats per dues carreteres, una que passa per Santa Creu de Joglars, al N, i l’altra, pel S, pel Raval d’Olost. Des del poble de Santa Creu de Joglars una carretera local uneix aquest nucli amb la Blava i Santa Eulàlia de Puig-oriol.

La població i l'economia

Les primeres dades de població (olostencs) són del segle XVIII. Entre el 1718 i les primeres dècades del segle XIX, hi hagué una sèrie d’importants fluctuacions demogràfiques. El primer cens modern (1857) atorgà a Olost una població de 1 211 h, els quals davallaren a 928 segons el cens del 1887. Sembla, però, que a partir del 1897 (1 018 h) la població augmentà lleugerament fins el 1950 (1 120 h), si bé inicià una nova davallada que la féu baixar als 900 h al començament de la dècada del 1970. Després d’un període d’estabilitat (961 h el 1981 i 960 h el 1991) la població es recuperà i arribà, el 2005, als 1 193 h.

Pel que fa a l’economia, les activitats relacionades amb el sector primari tenen una destacada importància. Pel que fa a l’agricultura, els principals conreus són els cereals (blat, ordi), i el far-ratge. Dins el sector ramader destaca, amb unmajor nombre de caps de bestiar, el porcí, però també tenen importància el boví i l’oví. La indústria, tot i no ser gaire destacable al municipi, és representada bàsicament per les empreses del ram tèxtil. Cal esmentar la celebració de la Fira d’Olost, multisectorial, el primer cap de setmana de novembre, i dins el marc d’activitats del SOLC (cicle de música i tradició al Lluçanès) té lloc la Mostra de Productes d’Arts i Oficis, pel juny, de caràcter etnològic i folklòric.

El poble d'Olost

Vista d'Olost
© CIC-Moià
El poble d’Olost (1 025 h el 2005) es troba arrecerat en una petita vall, solcada per la riera d’Olost o torrent de la Noguera, a la carretera de Vic a Berga per Prats i Gironella. Centra el poble la plaça, presidida per l’església parroquial de Santa Maria d’Olost, amb dos campanars a la façana, neoclàssica, bastida a la fi del segle XVIII amb un relleu modern de l’Assumpta. Ha estat anomenada “la catedral del Lluçanès”. A causa de la seva suposada consagració el 908, fou declarada el 1854 centre arxiprestal del Lluçanès i des del 1945 comparteix aquesta categoria d’arxiprestat amb Prats de Lluçanès. No conserva els antics retaules, destruïts el 1936. S'hi han dut a terme diferents obres de restauració. Al poble es conserven una sèrie d’edificis amb llindes datades entre el 1727 i el 1781.

Entre les festes celebrades al poble cal esmentar la festa major, en honor a la Mare de Déu d’Agost, la festa de Sant Antoni, al gener, i el Dilluns de Pasqua es fa un aplec a l’ermita de Sant Adjutori. D’entre les activitats de caire esportiu destaca el Rallye 2000 Viratges.

Altres indrets del terme

El Raval d’Olost es troba a migdia, per on s’eixampla la població; s’estén des del pont de la riera d’Olost, a la carretera d’Olost a Vic, fins al turó del santuari de Sant Adjutori. Aquest raval havia format part del terme d’Oristà. Al juny del 1982 la majoria dels veïns residents al Raval d’Olost van sol·licitar a l’ajuntament d’Oristà la segregació del barri, tal i com es proposava en la delimitació territorial vigent entre el 1937 i el 1939, de manera que el barri quedaria agregat al municipi d’Olost. Després de diversos informes i estudis, aquesta segregació es va aprovar l’any 1992.

El santuari votiu de Sant Adjutori és dalt un turó de 623 m, dominant Olost. Edificat el 1714 i compost per la casa dels ermitans i la capella, amb un petit campanar d’espadanya, la façana de la capella i l’interior foren renovats el 1880. Ha estat objecte de diverses obres de restauració.

El poble de Santa Creu de Joglars (168 h el 2005) és al NW d’Olost. Compost per l’església i un conjunt de cases que formen carrers separats, es començà a formar al principi del segle XVIII. Se celebra la festa major el cap de setmana anterior al 13-14 de setembre. El topònim Joglars (Jugulares) sembla derivat dejugulum, lloc de passos o colls naturals. En el període 1937-39 el poble va canviar el nom pel de Joglars de Lluçanès.

L’edifici actual de l’església de Santa Creu de Joglars, separat de les cases, és en un petit pla a mà esquerra de la carretera, a un centenar de metres de les restes de la primitiva església, en una vall al centre geogràfic del Lluçanès, entre Olost i Prats de Lluçanès i entre la riera de Lluçanès i la Riera Gavarresa. L’antiga església existia ja el 984 com a sufragània de Santa Maria d’Olost. S'hi reunia una vegada l’any, des de la fi del segle XIV, el Consell de Jurats del Lluçanès, i aquest costum perdurà fins el 1728. Resten els fonaments de la primitiva església, renovada vers el 1074, al lloc conegut des del segle X perTres Vicos o Tresvics, mas unit després amb el de Cabanes. L’església nova, una mica a ponent, s’edificà a partir del 1730. És un edifici d’una sola nau, poc característic. El 1855 s’inicià l’expedient per a convertir-la en parròquia, cosa aconseguida el 1878.

Entre les masies del terme es destaquen Reixac, la Vila, amb una capella dedicada a sant Gil, Pecanins, les Cases i la Tria, amb la capella de Santa Magdalena, de tradició romànica, avui sense culte. L’església de Santa Magdalena de la Tria no es troba documentada fins el 1241. L’edifici de l’església és un clar exemple rural d’una sola nau rectangular.

La història

Olost és una de les poblacions més importants del Lluçanès, i en fou considerada algun temps la capital. En 1854-1945 hi hagué l’únic arxiprestat de la contrada. Les vicissituds històriques expliquen l’esquarterament d’aquest terme entre les jurisdiccions d’Oristà i de Lluçà; durant molt temps la demarcació municipal d’Oristà va comprendre el Raval d’Olost i Sant Adjutori, i el castell d’Olost encara hi pertany.

Les primeres notícies del terme són del 908, en un document de venda de terres en la demarcació de l’església de Santa Maria d’Olost, dins el terme del castell d’Oristà, i en posteriors notícies es confirma aquesta situació. Des del 972 es perfila una part del terme, al N de la població, com a pertanyent al territori d’Olost i no inclosa al terme del castell d’Oristà, i entre el 977 i el 1051 són citades les sufragànies de Sant Salvador de Serradellops i de Sant Genís Sadevesa, com també la de Santa Creu de Joglars (984), sotmeses a l’església de Santa Maria d’Olost, fora també de la demarcació d’Oristà.

Un document de la fi de desembre del 908, segons el qual el comte Guifré hauria dotat l’església d’Olost, molts anys abans destruïda pels pagans, i hauria posat els seus béns sota la potestat del bisbe Idalguer de Vic, és un document fals fet dos segles després, tot i alguns autors l’han considerat autèntic. La parròquia tenia una extensió que ultrapassava el sector inclòs en el primitiu terme d’Oristà (en bona part origen del municipi actual), i en depenen encara part de l’actual municipi d’Oristà i fins i tot el municipi de Sant Bartomeu del Grau.

Vers el 1050 el terme d’Oristà es dividí en dos castells de nova creació: el de Tornamira (prop de la Torre d’Oristà) i el d’Olost, veí de la població d’Olost. Des d’aleshores comença la línia dels senyors d’Olost, coneguda des de Ramon Guifré d’Olost (1059-76), que senyorejà el castell d’Olost i una bona part del seu antic terme parroquial. Vers el 1240 Ermessenda d’Olost es casà amb Guillem de Peguera, i aquest llinatge adquirí un paper preponderant en la història de la baronia de Lluçanès, originada el 1376, quan s’uniren definitivament els termes de Lluçà i d’Olost. A causa dels antics lligams feudals, però, restà fora de la baronia una extensa part del terme.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...