Estudià a Sant Pau del Camp, de Barcelona, d’on fou professor en 1800-03. Havent tornat a Ripoll, fou nomenat paborde d’Aja i arxiver del monestir. Publicà un treball polèmic, en castellà, contra el projecte de constitució religiosa de Juan Antonio Llorente (1822) i el Cristiano pacífico (1835), amb el pseudònim de Sebastián Driala. Adquirí anomenada pel seu intens treball en l’ordenació de l’arxiu del monestir de Ripoll, pels seus apunts històrics manuscrits (guardats en part a l’arxiu de la mesa episcopal de Vic i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó), i pel seu carteig sobre temes d’història amb Pròsper de Bofarull, amb el canonge de Vic Jaume Ripoll i amb els historiadors La Caxal, continuador de l'España Sagrada, i Jaume Villanueva. Tota aquesta obra ha restat inèdita. La destrucció de Ripoll el 1835 fou causa de la seva fugida a Oceja, on morí.