Poeta èpic de línia barroca, a l'Arauco domado (1596) insisteix en el tema tractat èpicament per A.de Ercilla y Zúñiga, la lluita entre els indis araucans i els espanyols, però s’apartà encara més dels fets reals en poetitzar-los, alhora que intensificà l’ús de tot possible recurs estilístic a la manera de Góngora i aconseguí un cert lirisme. A El Vasauro (1635) i a Ignacio de Catabria (1639) es mostra decididament gongorí.