La capital és Toronto. El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics. A la forta immigració del s. XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents. La indústria és la primera activitat econòmica. Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària. Toronto, Hamilton, Brantford, Niagara Falls, i Windsor figuren entre les principals àrees industrials. Una regió industrial diferenciada es destaca al N, on al districte de Sudbury i a North Bay es concentren i refinen minerals de níquel i coure, i a Port Hope es concentra l’urani extret d’Elliot Lake. El sector agrícola presenta un alt grau de mecanització, amb producció de cereals, farratge, blat de moro, conreus de fruiters i d’hortalisses. Completen les activitats econòmiques una racional explotació ramadera i l’aprofitament forestal. Els grans nuclis urbans (Toronto, Hamilton, Ottawa, London i Kitchener-Waterloo) concentren la major part de la població, que presenta una densitat de 10 h/km2, i les activitats terciàries. Explorat aquest territori per Champlain (1615), fou cedit a Anglaterra el 1763 i colonitzat pels reialistes immigrats després de proclamada la independència dels EUA. Després del fracàs de la revolta del 1837, fou incorporat al Baix Canadà (1840), però el 1867 es convertí en una província del Dominion of Canada.