Són conegudes amb el nom de cascs blaus pel color del casc que empren. Constitueixen un cos a part de les forces militars de cada estat i de les dels blocs (NATO, Pacte de Varsòvia, etc.). Pertanyen a exèrcits de països no compromesos i que no hagin estat mai colonitzadors: l’Índia, el Brasil, Tunísia, Irlanda, Suècia, el Canadà, etc. La necessitat d’executar els acords presos en l’Assemblea General o Consell de Seguretat fa que la intervenció militar de l’ONU hagi adoptat diverses formes: supervisió de treves, operacions de policia, etc. Els primers observadors militars foren enviats el 1949 a Caixmir. La intervenció a Corea el 1950 fou comandada pels EUA. Els cascs blaus intervingueren pròpiament per primera vegada en la supervisió de l’acabament d’hostilitats entre Egipte i les forces d’Israel durant la crisi de Suez (1956), però es retiraren de les línies d’alto el foc dies abans d’esclatar la guerra dels Sis Dies (1967).
Estructura de l’Organització de les Nacions Unides
© Fototeca.cat
L’any 1961 foren enviats al Congo; des del 1961 són a Xipre per evitar l’enfrontament entre les comunitats gregues i turques, des del 1973, als territoris sirians i egipcis ocupats per Israel i, des del 1978, al sud del Líban.