Són conegudes amb el nom de cascs blaus pel color del casc que empren. Constitueixen un cos a part de les forces militars de cada estat i de les dels blocs (NATO, Pacte de Varsòvia, etc.). Pertanyen a exèrcits de països no compromesos i que no hagin estat mai colonitzadors: l’Índia, el Brasil, Tunísia, Irlanda, Suècia, el Canadà, etc. La necessitat d’executar els acords presos en l’Assemblea General o Consell de Seguretat fa que la intervenció militar de l’ONU hagi adoptat diverses formes: supervisió de treves, operacions de policia, etc. Els primers observadors militars foren enviats el 1949 a Caixmir. La intervenció a Corea el 1950 fou comandada pels EUA. Els cascs blaus intervingueren pròpiament per primera vegada en la supervisió de l’acabament d’hostilitats entre Egipte i les forces d’Israel durant la crisi de Suez (1956), però es retiraren de les línies d’alto el foc dies abans d’esclatar la guerra dels Sis Dies (1967).
© Fototeca.cat
L’any 1961 foren enviats al Congo; des del 1961 són a Xipre per evitar l’enfrontament entre les comunitats gregues i turques, des del 1973, als territoris sirians i egipcis ocupats per Israel i, des del 1978, al sud del Líban.