Amb un port (d’importància decreixent) que registra un considerable volum d’exportacions, principalment de productes agrícoles del país, és una ciutat que ofereix modernes construccions al voltant de la vella Casbah i de l’antiga fortalesa dels temps del domini espanyol. Bisbat catòlic i universitat. Fundada a començament del s. X i incorporada als imperis almoràvit i almohade, fou fins al s. XIV un centre important d’intercanvis entre el món cristià mediterrani (teixits i vi) i les rutes centreafricanes (or i esclaus, sobretot), procedents del Sudan. Els catalans comerciaren amb Orà des d’abans del 1232. El tractat de comerç del 1286 —el més antic conegut entre Catalunya-Aragó i el regne de Tilimsen autoritzava als catalans l’exportació de tota mena de queviures a través del port d’Orà, on hi havia un alfòndec de catalans. El tractat atorgava al rei català el dret de percebre la meitat dels drets de duana provinents del comerç de cristians. El 1509 Ferran II de Catalunya-Aragó, per iniciativa del cardenal Jiménez de Cisneros, hi envià una expedició que se n'apoderà i incorporà la ciutat als dominis catalanoaragonesos del nord d’Àfrica. Hi restà fins el 1708 en què caigué en poder dels turcs. Posteriorment, Felip V la reconquerí i la uní a la corona d’Espanya fins que se'n separà, conquerida pels marroquins, el 1792. El 1831 es convertí, sota Carles X, en possessió francesa. El 1940, a la veïna base naval de Mers-el-Kébir, la flota de guerra del govern de Vichy fou atacada i parcialment enfonsada pels anglesos, a fi d’evitar que caigués en mans alemanyes.