Les pastures (727 ha), les pinedes i la garriga ocupen tant d’espai com el secà (852 ha), on es destaquen oliveres i ametllers, malgrat que les boires perjudiquen aquests darrers. El regadiu, molt escàs, és actualment ampliat per un Grup de Colonització. No hi ha més indústria que un establiment de materials de construcció; de les dues almàsseres cooperatives, creades el 1970, no en resta cap. Les vicissituds de la població els darrers anys han estat molt pronunciades: després d’un màxim (1 289 h) el 1897 hi hagué la forta baixa del 1910 (1 098 h), a causa de l’emigració, recuperada al cap de deu anys amb el màxim de 1 460 h (1920) en què comença una davallada continuada fins el 1970 (1 144 h). Als últims cens hom hi pot observar una notable recuperació (1 458 h el 1981). La vila (2 361 h agl [2006], orbins o orbers ; 156 m alt.) és a la plana, dominada pel turó (414 m alt.) on s’aixecava l’antic castell d’Orba o de Murla o el Castellet (al límit amb el terme de Murla), d’origen islàmic, que defensava el coll del camí de Parcent, entre les valls del Girona i del Xaló. L’església parroquial (la Nativitat) depengué de la de Murla fins el 1534. Lloc de moriscs (70 focs el 1609) de la fillola d’Oliva, dins la Rectoria del Ràfol, fou de la senyoria dels ducs de Gandia. El municipi comprèn, a més, la caseria d' Orbeta .
La plaça de l’ajuntament d' Orba
© Fototeca.cat