Orcomen

Antiga ciutat grega de la Beòcia, prop de l’actual Orkhómenos, on el riu Cefís desguassa en el llac Copais.

Habitada ja en temps prehistòrics, el poblament es desplaçà de la planura a un pujol veí i, a l’època micènica, adquirí un gran desenvolupament. A partir dels s. VIII-VII aC, la ciutat passà a ocupar el segon lloc en la lliga de les ciutats beòcies, després de Tebes, davant la qual sucumbí el 368 aC. Reconstruïda amb l’ajut dels foceus (353 aC), a l’època romana, Sul·la hi derrotà les forces de Mitridates VI (68 aC). Prop d’ella, la Companyia Catalana lliurà el 1311 la batalla del Cefís, contra els cavallers francs. Conserva restes molt importants dels períodes prehistòric, protomicènic (un mégaron), micènic recent (el tresor de Mínies, thólos de 14 m de diàmetre, amb un monumental arquitrau i cambra funerària), prearcaic, arcaic (temple d’Asclepi) i hel·lenístic.