Ordino

Ordino

© Fototeca.cat

La tercera, segons un ordre tradicional, de les set parròquies que integren Andorra, la més extensa després de Canillo.

Comprèn tota la conca alta de la ribera d'Ordino, des de la línia de crestes que limita amb Occitània (port d’Arinsal; pic de Cataperdís, 2 666 m alt; port de Rat; pic de Tristaina, 2 879 m alt; port d’Auzat; pic de Siguer de Rialb, 2 903 m alt; ports de Siguer i de Banyells; pic de la Serrera, 2 914 m alt) al port de Pedra, prop de la serradora de l’Areny. L’economia és bàsicament agrícola i ramadera; les antigues fargues de l’Areny i Serrat foren tancades ja al s. XIX. El 1983 fou inaugurada la nova estació d’esports d’hivern d’Arcalís, situada a la coma del Forat, a la serra d’Arcalís. El tancament de les fargues i l’emigració portà a una forta davallada dels habitants (454 el 1932 i 402 el 1970). Els anys setanta, coincidint amb l’expansió turística i la consegüent edificació de nous habitatges, que han fet aparèixer urbanitzacions a Cegudet, Ansalonga, la Cortinada i el Serrat, s’ha produït una notable recuperació de la població, amb un cens de 713 h el 1980 i de 778 el 1983. El poble (2 192 h [2006], amb el raval de Cegudet, ordinesos ; 1 304 m alt) és a la confluència de la Valira d’Ordino amb el riu de Cegudet. L’església parroquial (Sants Corneli i Cebrià), esmentada ja el 839, conserva dues imatges de la Mare de Déu romàniques (s. XII i XIII), un Crist de grans proporcions (s. XVII) i alguns notables retaules barrocs. Són remarcables les cases pairals de Rossell (on es guarda l’original del Manual Digest ) i d’Areny-Plandolit, adquirida el 1972 pel Consell General i convertida en museu etnològic; també hi ha un arxiu i una biblioteca amb més de 5 000 volums. Des del 1983 se celebren, pel juny, els Festivals Internacionals de Música. En un turó pròxim hi ha les ruïnes d’un suposat castell moro dit de la Meca. Administrativament el comú és dividit en cinc quarts: Ordino, Sornàs, Ansalonga, la Cortinada (amb Arans) i Llorts, que disposen de consells propis amb autoritat sobre els béns particulars de cadascun d’aquests pobles. El terme comprèn, a més, l’antic poble del Serrat, l’antic hostal del Vilaró, l’antiga caseria del Vilar, a més de nombroses bordes, gairebé totes abandonades, a les valls superiors.