i Ordis | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ordis

Municipi
Alt Empordà
Ordis Església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Empordà, estès a l’esquerra de la riera d’Àlguema.
Població: 
372 h
[2009]
Extensió: 
9 km2

Situació i presentació

El municipi d’Ordis, al sector occidental de la plana de l’Alt Empordà, té una extensió de 8,52 km 2 . Hi ha alguns espais suaument ondulats, sobretot al N i al NW. La riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga, és el seu límit meridional, divisori amb els termes de Navata (N, W i S) i Pontós (S). La riera d’Ordis i altres minses torrenteres que desemboquen a la riera d’Àlguema drenen també el territori. Els altres municipis veïns són Borrassà (E) i Avinyonet de Puigventós (N). El municipi inclou, a més del cap, els veïnats de Pols i de Sant Nicolau.

Una carretera local, que passa pel poble d’Ordis, enllaça la N-II de Barcelona a França per la Jonquera amb la N-260 de Figueres a Olot (que toca la punta nord-occidental del terme).

Segons una butlla del papa Benet VIII de l’any 1017 el monestir de Banyoles tenia possessions a Ordios. El lloc pertanyia al comtat de Besalú. L’any 1019 l’església d’Ordeis passà a dependre de la canònica de la seu de Girona, i l’any 1020 la “villa quam dicunt Ordeos” s’esmenta en el testament del comte Bernat Tallaferro. Ordis formà part de la batllia de Navata, sota el domini dels vescomtes de Peralada.

La població i l'economia

El terme tingué un considerable augment de població (ordiencs) durant els segles XVIII i XIX (500 h el 1860), a la darreria del qual inicià la regressió característica dels nuclis rurals (434 h el 1900). Al segle XX la proximitat de Figueres contribuí a frenar el descens, ja que la immigració hi tingué una certa incidència. No obstant això, durant els anys setanta la davallada es va agreujar, per bé que tendí a estabilitzar-se i créixer durant els anys noranta i següents; així, el 1991 s’hi registraven 304 h, el 2001, 342 h i el 2005, 347 h.

Al terme d’Ordis predominen els conreus de secà: cereals (blat i ordi), blat de moro, farratge, vinya i olivera. El regadiu és limitat a unes poques hectàrees on es cullen hortalisses. El terreny forestal és cobert principalment de bosc de pins i alzines i per garrigues. La ramaderia és un complement econòmic important, sobretot pel que fa a la cria de bestiar porcí i l’avicultura, seguida de l’oví i el boví. El lloc pertany a l’àrea del mercat de Figueres.

El poble d'Ordis

El poble d’Ordis, a 98 m d’altitud, forma un nucli agrupat de carrers estrets. El 2005 tenia 324 h. Els edificis tenen estructures dels segles XVI-XVIII, però sovint han estat alterats. S'hi veuen algunes obertures decorades i llindes amb inscripcions i dates d’aquesta època.

L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa d’Ordis ja existia l’any 1019. L’edifici actual és d’origen romànic del segle XII, però molt reformat al segle XVIII. De l’ala romànica conserva l’aparell de carreuada visible al frontis i, parcialment, als murs laterals de la nau, la qual és coberta amb volta apuntada. D’aquesta època o poc més tardana són les capelles de l’antic creuer, tot i que la cúpula és actual. Són del segle XVIII la portada del frontis i el campanar, que quedà inacabat a l’altura de les pilastres dels arcs superiors.

A llevant, i molt a la vora de l’església parroquial, hi ha l’antic Hospital de Santa Caterina, gran edifici del segle XV que serveix de rectoria, excepte la seva capella, que ha estat convertida en teatre i local d’esplai juvenil. Al casal destaquen el portal amb llinda sobre mènsules i una finestra coronella. La capella de Santa Caterina és de planta rectangular. A la capçalera hi ha la rosassa gòtica original, mentre que el frontis i la crugia propera han estat una mica modificats. A l’interior es conserven els arcs de diafragma apuntats que sostenen la coberta de fusta i l’arc triomfal rebaixat i de poca llum, amb carcanyol acusat, malgrat que la teulada moderna, amb bigues de pòrtland, representi una reforma de l’estructura original.

A la plaça de l’Església hi ha la casa del comú. Amb anterioritat aquest edifici fou la casa del sabater d’Ordis, figura que ha estat popularitzada i mitificada pel poeta empordanès Carles Fages de Climent en la balada que li dedicà, on creà un personatge literari inspirat vagament en el personatge real.

El poble disposa del Centre Cultural Santa Caterina (1881). Les festes més importants són la festa major d’hivern de Sant Julià, que s’escau el 7 de gener, i la festa de Sant Isidre, que se celebra pel maig.

Altres indrets del terme

Sant Nicolau

L’antic veïnat de Sant Nicolau, de masos escampats, es troba 2 km al SW d’Ordis, en el pla i a la vora de la riba esquerra de la riera d’Àlguema.

L’església de Sant Nicolau, aïllada a llevant del Mas Pagès, és romànica, del segle XII, d’una nau amb absis semicircular. La portada romànica, a migdia, és de dos arcs de mig punt en degradació, una llinda i timpà. Actualment és tapiada, i s’utilitza una altra porta oberta modernament a la façana occidental. Les finestres són de doble esqueixada i arc de mig punt. La volta de la nau és apuntada. Hi ha una espadanya de tres pilastres sense arc. L’aparell és de carreus ben escairats. És agregada de la parroquial d’Ordis. S'hi celebra un romiatge el Dilluns de Pasqua Florida.

El Mas Vilà és situat uns 500 m a llevant de l’església de Sant Nicolau. És un gran casal amb teulada de quatre vents, de tres plantes i obertures datades als segles XVII i XVIII. A la banda de ponent sobresurt el cos d’una capella adossada a la casa. La capella fou construïda al segle XVIII. Té volta de llunetes i restes de pintures murals de l’època. Al mur de la lliça que tanca l’era del mas hi ha elements de fortificació.

Pols

El veïnat de Pols, situat a 1,5 km al NW d’Ordis, tenia 23 h l’any 2005. És un agrupament de mitja dotzena de masies que s’arrengleren al llarg d’un camí, i cases escampades per la rodalia. A uns 500 m al N del veïnat hi ha l’església de Santa Maria de Pols, en un indret poblat en època romana. És un petit temple d’una nau, amb absis semicircular, exemple del que podríem anomenar perduració de les formes romàniques en l’arquitectura religiosa popular, romànic d’inèrcia, ja que fou construïda a la fi del segle XV o l’inici del XVI.

L’esglesiola té una porta adovellada, campanar d’espadanya i finestrella de sagetera a l’absis. La nau té volta de llunetes, la del presbiteri té forma de quart d’esfera i l’arc triomfal de mig punt. En aquesta església residí una comunitat de donades que més tard passà a dependre del monestir femení cistercenc de Sant Feliu de Cadins. L’actual església de Santa Maria de Pols fou bastida entre el 1421 i el 1529. S'hi celebra un romiatge el diumenge pròxim al 8 de setembre i el 2 de febrer.

El Mas Bofill, a l’extrem de migdia del veïnat o nucli principal de Pols, conserva estructures del segle XVI, goticorenaixentistes. Són notables les dues (o tres) finestres d’arc conopial, amb arabesc calat i altres motius ornamentals en relleu.

Can Roig és una gran casa pairal amb teulada de quatre vents, originàriament del segle XVI. Fou molt reformada i engrandida als segles XVIII i XIX. És de tres plantes, amb grans sales al pis i notables alcoves. Posseeix una capella particular, ara sense culte, que estigué dedicada a la Mare de Déu. És uns 400 m al S de l’església de Pols.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...