Ordoni II de Lleó

(?, ? — Lleó, 924)

Rei de Galícia (910-924) i de Lleó (914-924).

Fill d’Alfons III d’Astúries, en morir aquest (910) rebé el regne de Galícia, i els seus germans Garcia i Fruela, els de Lleó i Astúries, respectivament. Aclamat rei de Lleó a la mort de Garcia I (914), imposà també la seva autoritat sobre Fruela. Organitzà una expedició per terres de Mèrida (914 o 915), derrotà un exèrcit cordovès a San Esteban de Gormaz (917) i, juntament amb Sanç I de Pamplona, ocupà posicions riojanes dels Banū Qasī com Arnedo i Calahorra. L’emir envià, però, expedicions punitives que finiren amb les derrotes de Mitonia (918) i Valdejunquera (920). Malgrat això, navarresos i lleonesos continuaren la conquesta de la Rioja amb l’ocupació de Nájera (923), que restà incorporada a Navarra. Titulat imperator en alguns documents, Ordoni II convertí definitivament Lleó en capital del regne.