i Orfeó Català | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Orfeó Català

L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del palau de la Música Catalana de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
música mús
Societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís Millet i Pagès i Amadeu Vives i Roig.

Dels inicis al franquisme

Capdavanter del moviment orfeonístic, contribuí a unificar les forces musicals catalanes. El primer concert públic se celebrà el 1892 i fou organitzat per Antoni Nicolau i Parera. Inicialment consistia en un cor masculí; més tard Joan Gay i Planella, Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle fundaren la secció de dones (1896). Alhora fou organitzat l’ensenyament musical dels infants. El primer local social de l’Orfeó fou al carrer de Lledó, de Barcelona, però el 1905 s’inicià la construcció d’un estatge nou, el Palau de la Música Catalana, inaugurat el 1908 i esdevingut aviat la principal sala de concerts de Barcelona. D’aquesta etapa d’expansió data també la creació (1904) de la Revista Musical Catalana. En temps de la Dictadura de Primo de Rivera l’Orfeó Català fou clausurat governativament (1925) durant uns quants mesos.

L’Orfeó Català des del franquisme fins avui

Després de la Guerra Civil de 1936-39 la seva existència restà reduïda a la mínima expressió. Entre la diàspora catalana, especialment arran de l’exili que produí aquesta guerra, molts orfeons foren creats a imitació de l’Orfeó Català (l’Havana, Mèxic, etc.). 

El 1984 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i també ha estat distingit amb el Premi Honorífic Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. Actualment manté l’ensenyament musical d’infants i té una rica biblioteca. El desembre del 1990 fou creada la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, formada per persones físiques, empreses i entitats amb la finalitat d’obtenir els recursos necessaris per al desenvolupament de les activitats musicals de l’Orfeó Català, especialment destinats a l’organització de cicles de concerts al Palau de la Música Catalana. Juntament amb el Consorci de les administracions, l’Associació de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra, la Fundació Orfeó Català gestionava i finançava fins l’any 2011 les activitats associades al Palau de la Música.

L’any 2009 la institució entra en una greu crisi en fer-se públic un presumpte frau continuat i de grans proporcions comès pel president de l’entitat, Fèlix Millet i Tusell i part dels seus col·laboradors. Amb l’objectiu d’evitar que es repetissin aquesta mena de situacions, el juliol del 2010 l’assemblea de l’entitat aprovà uns nous estatuts que, entre altres disposicions, limitaven la presidència a un màxim de dotze anys, n’instauraven l’elecció democràtica per part dels socis i establien la renovació de la junta per meitats cada dos anys. En la nova etapa de renovació, el novembre del 2010 fou elegida presidenta Mariona Carulla (reelegida el 2014 i el 2018).

El desembre del 2011 hom feu un pas més en les reformes per a garantir la transparència i el rigor de l’entitat. Hom refundà la Fundació, que rebé el nom de Fundació Privada Orfeó Català-Palau de la Música, en la qual participen també el Consorci, Associació de l’Orfeó i el Cor de Cambra. El Consorci Palau de la Música renuncià a la gestió del Palau i, per la seva banda l’Orfeó cedí la gestió de l’edifici històric a la Fundació.

És presidida per un patronat de vint-i-dos membres que elabora i aprova els pressupostos i administra i governa la Fundació, tres dels quals representen la Generalitat, l’Ajuntament i el govern espanyol. Hom preveia la creació d’un Consell de Mecenatge dedicat a l’obtenció de finançament i a la col·laboració de la societat civil. La nova entitat era presidida també per Mariona Carulla.

Aspectes musicals

L’Orfeó Català formà el seu repertori bàsicament amb cançons populars catalanes harmonitzades i amb polifonia renaixentista, clàssica i barroca i amb les grans obres simfonicovocals de J.S. Bach (primera audició als Països Catalans de la Passió segons sant Mateu, 1921), Händel (Messies), Haydn (La creació, Les estacions), Mendelssohn, Beethoven (Missa solemnis), etc., que ha interpretat sempre amb el text en versió catalana. Ha visitat diversos països europeus i americans (França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Cuba i Mèxic), on ha actuat amb gran èxit, a més de la majoria de les poblacions importants dels Països Catalans i de la resta de la Península, i ha estat dirigit per alguns dels directors de més prestigi internacional, entre els quals cal esmentar Richard Strauss, Pau Casals o Zubin Mehta, entre d’altres. Fites de l’Orfeó foren l’estrena europea de l’oratori de Pau Casals, El Pessebre, a Florència (1962), i el 1967 a Barcelona. El 1969 presentà per primer cop als Països Catalans L’oratori de Nadal, de J.S. Bach, en versió completa. Mort Lluís Millet (1941), en foren directors Francesc Pujol (1941-45), Lluís Maria Millet i Millet (1945-77) i el seu fill Lluís Millet i Loras (1977-81). A partir del 1981 l’Orfeó inicià una fase de transformació i renovació, sota la direcció de Simon Johnson (1981-83 i 1985-88), Salvador Mas i Conde (1983-85) i (1988-98), Jordi Casas i Bayer (1988-98) i Josep Vila (1998-2015). Des del 2016 Simon Halsey n'és el director titular. 

A la primera dècada del segle XXI el Cor de l’Orfeó era integrat per uns vuitanta cantaires en les formacions més habituals, que podien ampliar-se fins als cent vint. La dedicació de tots ells és totalment vocacional i per a ser-hi admesos els seus membres han hagut de superar diverses proves de coneixements tècnics i qualitats vocals. Una formació més reduïda és el Cor de Cambra, format per vint-i-sis cantants professionals. Ha dut a terme diversos enregistraments.  

El 1999 començà les seves activitats l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que té com a objectiu la formació dels futurs cantaires del cor. En depenen el Cor de Noies, format per vint-i-cinc cantaires entre els setze i els vint-i-cinc anys i que l’any 2000 celebrà el primer concert públic; el Cor Jove, format per una cinquantena de nois i noies entre els setze i els vint-i-quatre anys, el Cor Infantil (entre els nou i els setze anys) i el Cor de Petits (entre els vuit i els deu anys).

Col·laboració: 
MAV
Data de revisió: 
2018-06-27
Llegir més...