La coral assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos. El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social. La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó. El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc, que assolí un nivell elevat, amb col·laboracions d’interès científic i que es publicà, amb algunes interrupcions, durant setze anys. Durant la Dictadura de Primo de Rivera l’Orfeó Gracienc fou reduït a la vida extraoficial. El 1930 reprengué les activitats normals, que s’estroncaren novament amb la Guerra Civil de 1936-39. L’Orfeó Gracienc, superada aquesta crisi, ressorgí novament els anys quaranta i n'assumí la direcció Antoni Pérez i Simó fins el 1996, any en què fou nomenat director Poire Vallvé. Ha actuat arreu dels Països Catalans, a diferents ciutats de l’Estat espanyol i a d’altres països europeus. Ha col·laborat amb altres orquestres simfòniques de Barcelona, Mallorca i Madrid i ha estat dirigida per mestres de renom, com Héitor Villa-Lobos, Eduard Toldrà, Antoni Ros i Marbà i Edmon Colomer, entre d’altres. També ha enregistrat una extensa discografia amb les especialitats del seu repertori. Disposa d’una secció infantil, un grup juvenil, un esbart de dansaires i una secció de teatre i, des del 1978, ha mantingut en funcionament una escola de música, actualment adscrita al Conservatori Superior Municipal de Música i reconeguda oficialment per la Generalitat de Catalunya. El 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. En l’actualitat ocupa un local al carrer d’Astúries, a Gràcia, que havia estat seu del Cercle de Propietaris.