i Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger

M. Orfilia
© Fototeca.cat
química quím i història de la medicina hist med
Metge i químic.
Maó, 24 d’abril de 1787 — París, 12 de març de 1853

Començà estudiant navegació, que després canvià per medicina. A Maó mateix estudià amb Carles Ernest Cook, que li descobrí els canvis del pensament científic del moment. El 1804 passà a la Universitat de València, i l’any següent, amb la idea de continuar estudis al nou Col·legi de Cirurgia, a Barcelona, on freqüentà l’Escola de Química de la Junta de Comerç de Barcelona; aquesta li assignà una pensió per estudiar química a Madrid i a París, on entrà a treballar al laboratori dirigit per Fourcroy i Vauquelin, sota el guiatge del qual començà a investigar les variacions que experimenta l’orina en casos patològics. Seguí al mateix temps els cursos ordinaris de la facultat de medicina (1801-11).

El 1811 llegí la tesi doctoral Nouvelles recherches sur l’urine des ictériques, i l’any següent publicà dos treballs sobre els càlculs biliars de l’home. Suspeses les pensions de la Junta de Comerç arran de la guerra del Francès, es dedicà a donar classes particulars de química. Treballà activament sobre l’acció dels verins en l’economia animal i el resultat fou l’obra (1814-15), que assolí ràpidament un gran èxit i fou traduïda a diversos idiomes. Una acollida semblant tingué la seva segona obra important, Éléments de Chimie médical (1817).

Nomenat professor de medicina legal a la facultat de medicina de París el 1819, edità Leçons de Médecine légale (1823-25). Degà de la facultat (1831-48), tingué una intensa activitat com a professor i com a administrador. En aquesta època molts dels seus dictàmens forenses tingueren una gran ressonància i continuà publicant en revistes científiques estudis sobre emmetzinaments deguts a barita, sublimat, antimoni, coure i plom, etc. Publicà també Traité des poisons tirés des règnes minéral, végétal et animal, ou toxicologie (1826), Lettres sur l’état de l’instruction publique en Espagne (1846) i altres memòries sobre temes diversos. Bé que no féu cap descobriment transcendental, els seus treballs de vulgarització tenen una considerable importància i justifiquen l’anomenada de què gaudí.

Col·laboració: 
JSB
Llegir més...