És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general. Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l' escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació (només era llec quan Orígenes començà a predicar) i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia. D’ideologia bàsicament neoplatònica (era deixeble d’Ammoni Saccas), l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana (n'és el primer sistematitzador) molts elements del pensament hel·lènic. La seva ascesi li meresqué el sobrenom d’Adamanci (‘Αδαμάντιος, ‘Home d’acer’), però les lluites origenistes perjudicaren pòstumament la seva reputació. En la seva innombrable producció literària (moltes obres s’han perdut o només es conserven fragmentàriament) ocupen el lloc principal els tractats exegètics, repartits en escolis (σχόλια, σημειώσεις, glosses a llocs difícils), homilies (predicades durant el culte) i comentaris (τόποι, explanacions més aviat tècniques). Aplica a l’hermenèutica bíblica la trilogia hel·lènica de σάρξ-ψυχή-πνεύμα i es manifesta sobretot allegorista espiritualitzant, tot i que no negligeix gens la crítica textual i la filologia, i procurà deixar establerts els seus mètodes exegètics (llibre IV de Περì ‘αρχῶ4. Obres no pròpiament exegètiques són Contra Cels, Sobre els principis, Sobre la resurrecció, Els tapissos, Sobre l’oració, Exhortació al martiri, Disputa amb Heràclides i altres peces de menor importància. Fou víctima de la persecució de Deci, a la qual sobrevisqué, però morí poc després com a conseqüència dels sofriments que hagué de suportar a la presó.
Fragment del comentari d' Orígenes a l' Èxode , provinent d’Urgell (s IX)
© Fototeca.cat
Exegeta, pensador i escriptor cristià.