El seus contes i drames tenen com a elements constants la visió grotesca i l’humor absurd. Entre els seus reculls de contes destaquen Ideen föld (‘Terra aliena’, 1949), Ezüstpisztráng (‘Truita d’argent’, 1956), Jeruzsálem hercegnoje (‘La princesa de Jerusalem’, 1966) i Egyperces novellák (‘Contes d’un minut’, 1968), amb els quals creà un nou gènere que suposa la col·laboració imaginativa del lector. De la producció teatral, bastida generalment sobre arguments ja elaborats pels contes, sobresurten Tóták (‘Els Tót’, 1967), Macskajáték (‘Joc de gats’, 1969) i Vérrokonov (‘Parents consanguinis’, 1974). El drama Forgatókönyv (‘Guió cinematogràfic’, 1979) rememora les purgues de l’època del culte a la personalitat.