Jordi d’Ornós

(Perpinyà, abans del 1390 — Perpinyà, abans del 1390)

Bisbe de Vic (1424-45) i cardenal cismàtic.

Era doctor en drets, prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca d’Elna i de Barcelona. El 1423 el papa Martí V el delegà per resoldre els efectes del cisma d’Avinyó. Bisbe de Vic, intervingué en el concili de Tortosa (1429), on s’extingí definitivament el cisma. S'oposà a la unió de la comunitat de l’Estany a la canònica de Manresa (1425) i fou remarcable la seva actuació al sínode diocesà de Manresa del 1433, on tingué per vicari general el famós jurisconsult Jaume Marquilles. Assistí al concili de Basilea (1437), on el nou papa Fèlix V (Amadeu VIII de Savoia) el nomenà cardenal amb el títol de Santa Anastàsia i després amb el de Santa Maria in Trastevere. El papa Eugeni IV el deposà tot seguit de la seu de Vic i del cardenalat, però hom continuà considerant-lo bisbe de Vic fins el 1445. Es reconcilià amb el papa Nicolau V el 1449 i fou nomenat bisbe de Carpentràs.