Pertanyent a la Generación del 1940, el tema de la mort, suavitzat per la llum de la metàfora, predomina en la seva obra; el seu cant, tot i ésser molt personal, té, per la seva sinceritat, ressò col·lectiu: Desde lejos (1946), Las muertes (1952), Los juegos peligrosos (1962) i Cantos a Berenice (1977). Són notables les seves narracions d’infantesa: La oscuridad es otro sol (1967). Exercí el periodisme, i obtingué els premis Nacional de Poesía (1988) i Juan Rulfo (1998).