Francisco de Orozco-Ribera y Pereira

marquès de Mortara
(Alessandria, Piemont, aprox. 1605 — Milà, 1669)

Militar castellà.

Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral. Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà. Nomenat governador del Rosselló (1640), restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's (1642). Derrotà el general la Mothe al pas del Segre (1643) i a Lleida (1644), però vençut per Harcourt a Llorenç (1645), fou fet presoner. Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre. El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la capitulació de Barcelona. Per la seva intervenció en la fase final de la guerra fou recompensat amb els marquesats d’Olías i de Sarral. El 1652-53 fou capità general de Catalunya, càrrec que tornà a ocupar en 1656-61. Durant aquest segon mandat derrotà els francesos a Camprodon (1658) i al Ter. Conseller d’estat, el 1668 fou enviat a Milà com a governador. Deixà algunes obres en les quals relata les seves accions de guerra, com Conquista de Cataluña.