Relacionat amb el partit moderat, el 1843 prengué part en l’aixecament contra Espartero a Saragossa i posteriorment, amb una carrera brillant, aviat fou general. En 1857-58 s’uní secretament al carlisme i, nomenat capità general de les Balears al maig del 1859, fou el cap visible del pronunciament carlista de l’abril del 1860 (dit l’Ortegada). Aquest, amb una gestació no aclarida, sembla que comptà amb el suport del partit moderat i del financer Salamanca per a enderrocar O'Donnell. L’u d’abril, després de l’anada secreta del comte de Montemolín, del seu germà Fernando i del general carlí Joaquín Elío a Palma, Ortega embarcà en cinc vapors (entre altres el Rey D. Jaime II) les tropes de la guarnició de les Illes (en especial el Batalló Provincial de Mallorca, part del Regiment d’Astúries i una secció de cavalleria, amb un total d’uns tres mil homes). Anà als Alfacs, prop de Sant Carles de la Ràpita, i el dia 2 intentà dirigir-se cap a Ulldecona, però, en no produir-se com esperava el pronunciament de València i en ésser descobert per alguns oficials, hagué de fugir (dia 3). Fou trobat a Calanda, conduït a Tortosa, jutjat i afusellat (el 18 d’abril). D’altra banda, el comte de Montemolín i el seu germà, també detinguts, foren indultats després de signar la renúncia a les seves pretensions envers el tron d’Espanya.