La seva primera obra, Angelici dolori (1937), obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli (1953), anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques. Publicà després I giorni del cielo (1958), Silenzio a Milano (1958), L’iguana (1965), Poveri e semplici (1967), La luna sul muro (1968), L’alone grigio (1969), Il porto di Toledo (1975) i Il cappello piumato (1979). Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada.