i Josep Ortí i Moles | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Ortí i Moles

teatre teat i poètica poètica
Poeta i comediògraf en castellà.
València, 1650 — València, 1728

Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester. Cavaller. Es doctorà en lleis a València (1673). Secretari de la diputació i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat. Membre i després president de l’acadèmia de l’Alcàsser, formà part també de la de la Mare de Déu dels Desamparats (1685), on explicà perspectiva, de la del Marquès de Villatorcas, de Josep de Castellví i Coloma (1690), i la del comte d’Alcúdia. Fou perseguit per filipista. És autor de les comèdies Bayle de la justicia de amor y desdén, Ayre, tierra y mar son fuego, El amor y la esperanza en palacio, representades els anys 1680, 1682 i 1690 a València, respectivament; de nombrosos romanços, cobles, composicions religioses i sovint de circumstàncies com Gozosa esclamación de un valenciano después de la rendición del castillo de Alicante o Triunfos del Rey nuestro Señor y obsequios de Valencia (1710) i d’un Oratorio sacro (1720) musicat a cinc veus pel mestre de capella Pere Rabassa. Poesies seves en català figuren en diverses edicions de l’època.

Llegir més...