Entre la Safor i la Carrasqueta (prolongació de la serra de Benicadell) el riu d’Alcoi, que travessa el terme en direcció SW-NE, ha tallat l' estret d’Orxa (que aprofità el 1890 el “tren dels anglesos”, ferrocarril de via estreta des del Grau de Gandia a Alcoi). L’alzinar, les pinedes i la garriga ocupen 2 047 ha; de les 583 ha de secà, 380 són cobertes d’oliveres, però tenen més pes econòmic les 140 ha de reg de peu. Un establiment industrial important és la fàbrica de paper Raduan. La població minva des del començament del s. XX, principalment a causa de l’emigració exterior i interior. La vila (727 h agl [2006], orxans ; 268 m alt.) és encimada dalt un coster a la dreta del riu. L’església parroquial (Santa Maria Magdalena; fins al s. XVI dedicada a Santa Caterina i Santa Bàrbara) fou reconstruïda el 1748. Fou lloc de moriscs (60 focs el 1602) de la fillola de Cocentaina; després de l’expulsió fou repoblada per mallorquins. El 1644 la població fou arruïnada per un terratrèmol. A l’altre costat del riu s’alçava l’antic castell de Perputxent, de l’orde de Montesa, que defensava el portell de l’estret i l’entrada a la vall de Perputxent. L’orde tingué la senyoria del lloc.
l’Orxa
© Fototeca.cat