Ordenat prevere (1520) i nomenat professor d’hebreu a Nuremberg, hi predicà la reforma luterana (1521); influí també en el pas a la Reforma del gran mestre de l’orde teutònic Albert de Hohenzollern (1522) i prengué part en el col·loqui de religió de Marburg (1529) amb Luter, Zwingli i altres. Aconsellà el rigor amb els anabaptistes, i des del 1549 fou rector i professor de teologia de Königsberg. Defensà la impanació en l’eucaristia, però sobretot motivà una forta controvèrsia amb la seva concepció de la justificació, que, segons ell, consisteix en la unió real i intrínseca de Crist amb l’ànima, és a dir, en la inhabitatio Christi. Les seves obres més importants són An filius Dei fuerit incarnandus si peccatum non intravisset in mundum, item de imagine Dei (1550) i Von dem einigen Mittler Jesu Christo und Rechtfertigung des Glaubens (1551). Encarregat per Rheticus de la supervisió de l’obra de Copèrnic De Revolutionibus Orbium Coelestium , hi afegí un pròleg, que no signà, el qual en desvirtuava el significat, per tal com afirmava que les teories exposades no corresponien a la realitat, sinó que eren un simple model matemàtic per a facilitar els càlculs relatius als moviments dels cossos celestes.