Adorat originàriament a Busiris (al Delta), el seu culte s’estengué des d’època antiga a tot Egipte (assimilat en diferents viles al déu local: a Sokaris, a Memfis i, sobretot, a Khentimentiu, déu dels morts, a Abidos). Era representat com un home embolicat en un sudari, amb la cara i les mans de color verd, color de resurrecció, coronat amb una alta tiara i sostenint el bàcul de comandament i l’espantamosques. La llegenda osiríaca en féu el principal déu del panteó egipci. Segons ella, Osiris era fill de Geb (déu-terra) i de Nut (deessa-cel) i regia el món. Envejant la seva posició, el seu germà Seth (Tifó, per als grecs) l’assassinà i el tirà a l’aigua. Isis, germana i muller d’Osiris, i Neftis, també germana del déu, anaren a cercar-ne el cadàver, que trobaren, i el reanimaren amb l’ajut de diverses divinitats. Encara que ressuscitat, el domini d’Osiris fou des d’aleshores el més enllà, mentre que al seu fill Horus esqueia, després d’una gran polèmica, el regnat sobre els vius.
Representació d’Osiris (esquerra), déu del més enllà, representat amb els seus atributs: tiara, bàcul i espantamosques
© Corel Professional Photos
En la religió egípcia, Déu del més enllà.