i Ángel Ossorio y Gallardo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ángel Ossorio y Gallardo

Història
Ángel Ossorio y Gallardo
© Fototeca.cat
història del dret hist dr i història hist
Polític i jurisconsult.
Madrid, 1873 — Buenos Aires, 19 de maig de 1946

Afiliat al partit conservador i amic íntim del fill gran d’Antoni Maura, aquest el nomenà governador civil de Barcelona pel gener del 1907. Volgué lluitar contra el terrorisme anarquista i facilitar un apropament de la Lliga i Maura, però hagué de fer cara, successivament, a la constitució de Solidaritat Catalana, a l’afer Rull i, finalment, a l’esclat de la Setmana Tràgica. Oposat al ministre de la governació, La Cierva, dimití en ésser posada la província sota el comandament militar el 26 de juliol de 1909. Posteriorment restà fidel a Maura i fou ministre de foment el 1919. El 1922 formà part del consell directiu de l’efímer Partit Social Popular. Sota la Dictadura, essent president de la Real Academia de Jurisprudencia, criticà Primo de Rivera i finalment demanà l’abdicació d’Alfons XIII. Advocat defensor de Miquel Maura i d’Alcalá Zamora en el consell de guerra del març del 1931, fou diputat a les corts constituents republicanes i formà part de la comissió redactora de l’avantprojecte de la nova constitució. Defensà Azaña i Companys en el consell de guerra que seguí els fets d’octubre del 1934 i durant la guerra civil fou ambaixador, successivament, a Brussel·les, a París i a Buenos Aires. Finalment, a l’exili, formà part del govern Giral com a ministre sense cartera. Autor de nombroses obres, hom pot esmentar, entre d’altres, Barcelona, julio de 1909 (1910), Conversación sobre el catalanismo (1910), Historia del pensamiento político catalán durante la guerra de España con la República Francesa (1913), La guerra de España y los católicos (1942), Vida y sacrificio de Companys (1943) i Mis Memorias (1946).

Col·laboració: 
PGa
Llegir més...