i Ot d’Urgell | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ot d’Urgell

SinònimOt
SinònimOt
història eclesiàstica hist ecl
Bisbe d’Urgell (1095-1122).
Sort, Pallars Sobirà, aprox. 1065 — la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1122

Fill dels comtes de Pallars Artau I i Llúcia de la Marca. Ardiaca de la Seu d’Urgell, en fou nomenat bisbe el 1095. Sobresortí per la fermesa i el seny amb què solucionà els problemes, molt de temps debatuts a l’església d’Urgell, sobre usurpació de béns per part de nobles i n'obtingué la restitució dels comtes d’Urgell i de Pallars i d’alguns nobles. En ésser erigida la seu de Barbastre per trasllat de la de Roda, reclamà les esglésies de la seva diòcesi que havien passat a aquella església (1101), cosa que ocasionà la intervenció dels papes Urbà II i Pasqual II. Consagrà diverses esglésies, com les de Guissona i Sant Julià de Cerdanyola, i fundà confraries a Santa Maria de Lillet (1100) i a Gerri (1122) per fomentar la devoció i la restauració d’ambdós monestirs. El 1101 ajudà el comte Ermengol V d’Urgell en la primera conquesta de Balaguer. Afavorí molt el monestir de Gerri amb la seva filiació a Sant Víctor de Marsella (1096), procurant-li la restitució de béns i regint-lo un quant temps com a abat poc abans de la seva mort. El 1133, onze anys després del seu traspàs, fou decretat el seu culte solemne com a sant, que se celebra el 7 de juliol, i tingué ofici propi en el breviari fins a la reforma de Pius V (1568).

Col·laboració: 
APl
sant
Llegir més...