Filla d’un comerciant grec, emprà els cognoms de la mare i els noms artístics de Carolina Otero i Bella Otero. Debutà a Lisboa; actuà després a Barcelona i a París (des del 1889), on esdevingué cèlebre pels seus amors i per les seves danses andaluses en espectacles de varietats. També cantà òpera. Símbol de la Belle Époque, es retirà el 1918 i, arruïnada pel joc, s’establí a Niça.