Formà part de la generació Nos, creadora de la prosa gallega moderna. Figura destacada del partit galleguista, fou diputat a les corts constituents del 1931. Catedràtic de geografia de la Universitat de Santiago, escriví Guía de Galicia (1926), estudi de la realitat geogràfica, històrica i cultural del seu país, i Síntesis xeográfica de Galicia (1926). Com a historiador s’ocupà sobretot del s. XVIII (Síntesis histórica do século XVIII en Galicia, 1969) i de les arrels de les peculiaritats gallegues (Ensayo histórico sobre la cultura gallega, 1933). Excel·lí especialment com a novel·lista: Os camiños da vida (1928), Arredor de sí (1930), Fra Vernero (1934), Devalar (1935). També escriví teatre (A lagarada, 1929; O desengano do prioiro, 1952; i Teatro de máscaras, 1975) i poesia (Bocarribeira, 1958). Fou amic de M.Carrasco i Formiguera, amb qui l’unien afinitats polítiques i al qual dedicà un capítol del seu llibre O libro dos amigos (1953). Fou una personalitat clau en la vida gallega dels anys vint i trenta i en la recuperació de la consciència diferencial de Galícia després de la guerra civil. Com a prosista, especialment en les seves novel·les i en milers d’articles periodístics, es caracteritza per la densitat, el barroquisme i l’impuls líric que arrenca de la seva admiració pels romàntics francesos i alemanys.