Rei de Germània (983) i d’Itàlia (996). Fill d’Otó II i de Teòfana. Fins el 995 estigué sota la tutela de la seva mare i, després, de la seva àvia Adelaida. Rebé educació de Gerbert d’Orlhac (futur papa Silvestre II). Fou coronat emperador per GregoriV. Lluità, a Roma, contra el tirà Crescenci (998), el qual féu decapitar. El 1001 combaté victoriosament els sarraïns del sud d’Itàlia. Havent pres penitència de mans de sant Romuald, emprengué el pelegrinatge del mont Gargano, passà el Nadal a Todi amb Silvestre II i es traslladà a Paterno, on morí el 23 o el 24 de gener. Home d’alts pensaments, havia pres per models Constantí el Gran i Carlemany. Poc abans de morir havia convingut el seu enllaç matrimonial amb una princesa bizantina.