Otó IV

(?, aprox. 1174 — Harzburg, 1218)

Emperador romanogermànic (1209-18).

Rei de Romans i de Germània (1198). Fill d’EnricXII de Baviera i de Matilde d’Anglaterra. Fou educat a la cort del seu oncle Ricard Cor de Lleó. Derrotat per Felip de Suàbia (1206), es refugià a la cort de Joan I d’Anglaterra. Mort Felip, recuperà el tron germànic, i fou coronat emperador per InnocenciIII. Havent emprès el 1210 una expedició a la Pulla sense autorització del papa i no havent complert el que havia promès a aquest quan el coronà, fou excomunicat. Això suscità revoltes contra ell a Alemanya i, mentrestant, s’enemistà també amb el rei de França Felip August, que el derrotà a la batalla de Bouvines (1214). Fou casat amb Beatriu, filla del seu rival Felip de Suàbia, la qual morí el 1212, i amb Maria, filla d’Enric IV de Brabant (1214), que el sobrevisqué.