Influït per Kant, Fries, De Wette i Schleiermacher, es plantejà com a qüestió clau com presentar l’essència i la veritat de la religió conceptualment i científicament. Per a ell la relació amb el diví no és referida al jo, sinó a Déu. Aquesta relació constitueix la religió. La religió no es pot derivar de les dades materials o bé de les funcions ideals de l’esperit, sinó que Comença amb ella mateixa i es presenta contínuament relacionada amb el “tot altre”, el “numinós”, el sant. El caràcter inexpressable del sant com a categoria religiosa a priori i l’exposició de l’irracional en la idea del diví i la seva relació amb el racional són les troballes més importants de R. Otto. Les seves obres més conegudes són Das Heilige (1917), Aufsätze das Numinose betreffend (1923) i Reich Gottes und Menschensohn (1934).