Es llicencià en filosofia i en literatura per la Universitat Hebrea de Jerusalem (1963), i posteriorment per la Universitat d’Oxford. Serví de manera intermitent l’exèrcit entre els anys 1958-73.
La seva obra té com a eix central la crítica de la societat israeliana sorgida de la diàspora i del sionisme, en la qual emfasitza la distància entre els ideals associats a la creació de l’estat d’Israel i una realitat decebedora, tant des del punt de vista de l’estat de guerra crònica amb els palestins com de les tensions entre els individus i una societat fortament ideologitzada. Aquest darrer aspecte parteix sobretot de l’experiència personal en el quibuts Hulda, on visqué del 1954 al 1986.
Entre les seves obres de ficció sobresurten els reculls de narracions Arṣot ha-tan (‘Terres del xacal’, 1965) i Ad màwet (‘Fins a la mort’, 1971) i les novel·les Maqom aḥer (‘Un altre lloc’, 1966), Mikhael šelí (‘El meu Mikhael’, 1968), Lagaat ba-maim lagaat ba-ruaḥ (‘Toca l’aigua, toca el vent’, 1973), Kufsah shehora (‘Caixa negra’, 1987, premi Fémina), Panter Ba-Martef (‘Una pantera al soterrani’, 1995), l’híbrid de poema i novel·la Oto ha-yam (‘El mateix mar’, 1999), i la faula Pit'om be'omek ya-ya'ar (‘Sobtadament, al fons del bosc’, 2005).
Estretament compromès en la vida política del seu país, fou un dels creadors i el principal representant del moviment Pau Ara (1977), i advocà públicament per una solució negociada amb els palestins centrada en l’existència de dos estats contigus, posicions que reflectí en articles i reculls d’assaigs (Po va-sham be-eretz Israel, ‘A la terra d’Israel’, 1982; Mimordot ha-Levanon, ‘Els turons del Líban’ 1988; Be'etzem yesh kan shte milhamot , ‘Dues guerres diferents’, 2002 i, en anglès, How to Cure a Fanatic, 2006).
Escriví també el recull d’assaigs sobre literatura Mathilim Sipur (‘La història comença’,1996). El 2002 publicà Sipur ‘al ahavah ve-hoshekh (‘Una història d’amor i dolor’), memòries en les quals superposa la biografia amb la història recent del poble jueu.
Fou guardonat amb nombrosos premis al seu país i a l’estranger: El 1978 guanyà el premi Brenner (1978), eI premi Israel (1998), la distinció cultural més alta de l'Estat, l’Internacional Catalunya (2004, compartit amb l’intel·lectual palestí Sari Nusseibeh), el Goethe (2005) i el Príncipe de Asturias de les lletres (2007), entre d’altres. La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües.