President del partit conservador, s’oposà a la russificació intentada pel govern tsarista al seu país. Fou el primer ministre de la nova Finlàndia independent. Signà la pau de Tartu amb l’URSS (1920). Fou ambaixador a Estocolm (1936-39) i ministre sense cartera durant la guerra d’hivern contra l’URSS (1939). Primer ministre (1944-46), després d’haver signat l’armistici que posà fi a la segona guerra sovieticofinlandesa (1944), succeí (1946) Mannerheim a la presidència de la República i fou reelegit el 1950.