i José Emilio Pacheco Berny | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

José Emilio Pacheco Berny

literatura lit i poètica poètica
Escriptor mexicà.
Ciutat de Mèxic, 30 de juny de 1939 — Ciutat de Mèxic, 26 de gener de 2014

Professor de literatura a la Universidad Nacional Autónoma de México, i diverses universitats dels EUA, el Canadà i la Gran Bretanya entre les quals les de Maryland i Essex. Especialista en literatura mexicana del s. XIX i en l’obra de Jorge Luis Borges, col·laborà a la premsa, taduí T.S. Eliot, S. Beckett i altres autors. El 1986 fou nomenat acadèmic del Colegio Nacional de México.

La seva obra literària compren les novel·les i narracions La sangre de Medusa y otros cuentos marginales (1959), El viento distante (1963), Morirás lejos (1967), El principio del placer (1972 premi Xavier Villaurrutia 1973 ), Las batallas en el desierto (1981) i Tarde de agosto (1992) i els reculls de poemes Los elementos de la noche (1963), El reposo del fuego (1966), No me preguntes cómo pasa el tiempo (1970, Premio Nacional de Poesía Mexicana 1969), Irás y no volverás (1973), Islas a la deriva (1976), Desde entonces (1979), Los trabajos del mar (1984), Miro la tierra (1987), Ciudad de la memoria (1990), El silencio de la luna (1996), La arena errante (1999), Siglo pasado (2000), Como la lluvia (2009) i La edad de las tinieblas (2009).

La seva trajectòria fou reconeguda amb els premis Nacional de Lingüística y Literatura (1992), Iberoamericano de Letras José Donoso (2001), Octavio Paz (2003), Alfonso Reyes (2004), Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda (2004), Internacional de Poesía Ciudad de Granada - Federico García Lorca (2005), Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (2009), Cervantes de las Letras (2009) i el premi de Poesia del Món Llatí (2013).

Data de revisió: 
2014-01-27
Llegir més...