i Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga

Filosofia    Història
filosofia filos i història hist
Alt funcionari reial i humanista.
Marcilla, Navarra, 1650 — Madrid, 1725

Vuitè duc d’Escalona, marquès de Villena i de Moya, comte de Xiquena i de San Esteban de Gormaz. Lluità a Hongria en la defensa de Buda, i després Carles II el nomenà ambaixador a Roma; fou cavaller del Toisó d’Or (1687) i capità general de la cavalleria del Principat (1689-91). Protegit per la reina Marianna del Palatinat, fou virrei de Navarra (1691-93) i d’Aragó (1693) i lloctinent de Catalunya (1693-94), on intentà d’oposar-se a la penetració francesa al Principat, però fou sorollosament derrotat al riu Ter (maig del 1694), perdé Palamós, Girona, Castellfollit i Hostalric, i el Consejo de Estado el destituí per aquest motiu. Tot i això, fou virrei de Sicília (1701) i de Nàpols (1701-07), on hagué de resistir, a Gaeta, l’atac de les forces imperials, que l’empresonaren, fins que el 1711 fou bescanviat pel general comte de Stauhope. FelipV el féu majordom major seu (1713), i el 1714 fou el fundador i primer director de la Real Academia Española, que tingué la primitiva seu al seu palau de Madrid.

Col·laboració: 
RoA / AFE
Llegir més...