Al taller de Claudi Lorenzale fou condeixeble i amic de Marià Fortuny, que li descobrí els dibuixos de Gavarni. Aquest influí sempre en la seva obra d’il·lustració, realitzada en revistes com La Flaca —amb el pseudònim de A°W°—, Un Tros de Paper, Lo Noy de la Mare, El Tiburón, Lo Xanguet, La Campana de Gràcia, El Cañón Krupp, La Llumanera de Nova York i altres. El 1868 assistí a la festa dels felibres a Provença i publicà dibuixos dels actes a La Ilustración Española y Americana. També reproduïren caricatures polítiques seves Monde Illustré, The Graphic i Der Illustrierte Zeitung. Il·lustrà les primeres edicions dels Singlots poètics de Pitarra i obres històriques i novel·les. Com a pintor destacà en els quadres històrics i al·legòrics (Estació de ferrocarril abans de la sortida del tren, Un episodi de la guerra de la Independència, Don Pelayo aclamat a Covadonga). Amb Eusebi Planas i Josep Lluís Pellicer, formà a la plana major dels il·lustradors catalans de l’època.