Desenvolupà una activitat didàctica, polèmica i combativa contra l’arquitectura retòrica i monumentalista del feixisme italià, des de la revista Casabella, que dirigí entre el 1930 i el 1943, i que fou prohibida pels alemanys. Fou secretari regional del grup torinès del MIAR (Movimento Italiano per l’Architettura Razionale), condemnat oficialment l’any 1931 pel sindicat feixista. Col·laborà amb M. Piacentini en la Facultat de Física de la Ciutat Universitària de Roma (1934) i en l’Exposició Internacional de París (1937), quan encara creia que era possible una reforma des de l’interior del sistema polític vigent. Desenganyat, inicià la lluita antifeixista i milità en les unitats Matteotti de Milà. Empresonat, morí al camp de concentració.