Estudià dret a Barcelona, s’inicià en el periodisme polític, molt jove, als setze anys, i milità en el POUM, de l’òrgan del qual, La Batalla, fou redactor en cap, i col·laborà a Última Hora. Prengué part en la guerra civil, durant la qual conegué Eric Blair (George Orwell). Empresonat durant la postguerra (1939-45), fugí a França, on col·laborà amb Albert Camus a Combat i amb el qual traduí, al francès, el Cant Espiritual de Maragall. Hi publicà Histoire des Républiques Espagnoles (1946). El 1947 continuà el seu exili a Mèxic, on col·laborà a La Nostra Revista i Pont Blau, i també a la premsa mexicana, especialment als diaris Excelsior i Panoramas. Fou director del Centro de Estudios y Documentación Sociales de México. Residí també als EUA, on treballà en organismes internacionals i exercí com a professor d’universitat. El 1968 retornà a Catalunya.
De posicions sovint polèmiques, s’especialitzà en temes de l’Amèrica Llatina i d’història política de l’Espanya republicana, i col·laborà assiduament en diversos diaris. Dins de la seva extensa obra hom pot citar Historia del comunismo en América Latina (1954), The Latin Americans (1969), les novel·les Els supervivents (1950) i El pájaro africano (1975), els assaigs Retorn a Catalunya (1970), Catalunya sense cap ni peus (1971), Homo sapiens catalanibus (1974), USA centre de la revolta mundial (1974) i Catalonia. A Profile (1975), a més de diversos estudis, com ara, Història del BOC (1974), Andreu Nin (1974), Joaquim Maurín (1975), Els problemes del moviment obrer a Catalunya (1976), Historia de la resistencia antifranquista (1978), El Partido Comunista en España (1979) i Todos somos herederos de Franco (1980).
Publicà també les memòries Sísif i el seu temps en tres volums: Costa avall, 1990; Costa amunt, 1990 i L’emprenyament (1995), a més d’una sèrie de Diccionaris: Diccionari de la mala llet (1997), Diccionari de les cabronades (2000), Diccionari de les ximpleries (2001) i Diccionari d’anònims amb nom (2002). L’any 2001 fou guardonat amb el premi Gaziel.