Ingressà al convent de Sant Francesc (Palma, Mallorca), on, el 1785, professà. Destinat a Amèrica, el 1793 s’embarcà, a Cadis, i es traslladà a Mèxic, on pel setembre s’instal·là al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, a l’actual capital mexicana. El 1796 fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia; començà la seva tasca, de primer a la missió de San Carlos Borromeo, on arribà el juliol i hi restà més de dos anys. Posteriorment, anà a la missió de Nuestra Señora de la Soledad, on romangué fins el 1803, i després a la de San Diego de Alcalá (1803-04). Finalment, fou destinat a la missió de La Purísima Concepción, on treballà durant 19 anys (1804-23), fins a la seva mort. A més de dur a terme la seva tasca evangelitzadora, redactà un catecisme en una de les llengües dels indígenes. El 1815 fou nomenat president de les missions de Califòrnia, successor del també català Josep Senyant. El 1817 fundà la missió de San Rafael Arcángel. El 1819 fou nomenat comissari prefecte, mentre que Senyant fou elegit de nou president de les missions. Quan la Nova Espanya s’independitzà, amb Agustín Iturbide com a emperador del Mèxic independent, el 1822, Paieres, ja molt malalt, hagué de jurar obediència al nou govern. Fou considerat un bon administrador de les comunitats indígenes que es formaven entorn de les missions i també un remarcable impulsor de la ramaderia i el comerç de pells.