Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica. Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França. Publicà Leçons sur le frottement (1895), Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles (1897) i Axiomes de la mécanique (1922). Fou ministre diverses vegades (d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire) i president del govern i de la cambra de diputats. Ingressà a l’Acadèmia de Ciències de París el 1900. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1917).