i Giovanni Paisiello | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Giovanni Paisiello

música mús
Compositor italià.
Tàrent, 9 de maig de 1740 — Nàpols, 5 de juny de 1816

Estudià a Nàpols, on aviat fou, amb Cimarosa, el cap de l'escola napolitana d’òpera, amb obres com L’idolo cinese (1767), Don Chisciotte (1769), Semiramide in villa (1772) i també amb òperes serioses, com Artaserse (1771) i Moctezuma (1772). Cridat a la cort russa per Caterina II (1776-84), hi compongué Il barbiere di Siviglia (1782; estrenada a Barcelona el 1787), sobre l’obra de Beaumarchais, que el féu cèlebre a tot Europa. Amb Il re Teodoro (1784) i, sobretot, amb La molinara (1788) i Nina (1789) s’uní al corrent sentimental preromàntic. Tornà a Nàpols, on el 1799 es mostrà profrancès i hagué d’emigrar a París. Hi compongué la missa i el Te Deum de la coronació de Napoleó (1804). Poc temps després, empobrit, tornà a Nàpols.

Llegir més...