i el Palau d’Anglesola | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

el Palau d’Anglesola

Municipi
Pla d’Urgell
Església del Palau d’Anglesola
© Fototeca.cat
Municipi del Pla d’Urgell, situat al N del de Mollerussa.
Població: 
2.099 h
[2009]
Extensió: 
12 km2

Situació i presentació

Formà part del Segrià fins l’any 1988, i es troba al centre geogràfic del Pla d’Urgell, dins un sector on la població de Mollerussa exerceix un paper destacat. Els límits municipals són amb els termes de Bell-lloc d’Urgell (W), Sidamon, Fondarella i Mollerussa (S), Golmés i Vila-sana (E), el Poal (N) i Bellvís (NW).

El territori d’aquest municipi, que és molt planer, és situat a la part esquerra del Riu Corb i és regat pel canal d’Urgell (Séquia Tercera) i el Canal Auxiliar d’Urgell; a més, la riera del Serradal, al NE, fa de partió amb el municipi de Vila-sana.

El poble del Palau d’Anglesola és l’únic nucli de població agrupada del terme, el qual comprèn també els antics despoblats d’Escarabat i Merlet. Una carretera local comunica el poble amb la carretera N-II per Fondarella. El terme és travessat de llevant a ponent per l’autovia de Lleida a Tàrrega i Cervera. Del cap municipal surt una carretera local en direcció a les Novelles, del terme veí de Vila-sana, on enllaça amb la carretera local de Mollerussa a Linyola.

La població i l'economia

Pel que fa a la població ( anglesolins ), en el fogatjament del 1358 figura amb 48 focs, amb 39 en el del 1365 i amb 22 en el del 1378, mentre que a mitjan segle XVI té gairebé la mateixa població que en el primer cens (47 focs el 1553). El censos demogràfics moderns mostren en general una tendència positiva, fet accentuat especialment per la construcció del canal d Urgell i, posteriorment, per la industrialització de Mollerussa i la del Palau, més incipient. Al segle XVIII passà de 159 h (1718) a 247 h (1787), però l’increment fou molt superior al segle XIX (829 h el 1860 i 939 h el 1900). Aquest augment es mantingué al segle XX fins a la dècada del 1970 (1 432 h el 1930, 1 555 h el 1960, 1 673 h el 1970), moment a partir del qual s’inicià una lenta però constant davallada (1 669 h el 1975), fet que confirmen les darreres xifres demogràfiques: 1 658 h el 1981 i 1 609 h el 1991. Durant la darrera dècada del segle XX, es detectà una progessiva recuperació de la població, així, el 1999 s’enregistraren 1 655 h i 1 816 h el 2005.

Pel que fa a l’economia, el municipi és eminentment agrícola, els conreus de regadiu ocupen la gran part de la superfície municipal. Predominen els cereals (panís i blat), els farratges (alfals) i els arbres fruiters (pomeres i pereres). Al terme hi ha les partides de l’Escarabat, el Camí de Linyola, el Riu Corb, el Merlet, el Pou Nou i l’Hospitalet que es troben a llevant i al N del terme; les del Pouet, la Coma, el Tossal Roig, el Camí Gran, el Negral, el Vedat i el Prat, situades al centre i al S del terme; i les de la Creueta, el Fontanal i l’Empriu, a ponent. Pel que fa a la ramaderia, destaca l’aviram i la cria de bestiar porcí. És important assenyalar la recuperació del nombre de caps de bestiar oví, que després de patir una important regressió durant la dècada del 1980, es recuperà fins la darreria del segle XX de forma molt notòria.

El municipi compta amb la Cooperativa del Camp de Sant Roc, l’edifici de la qual fou bastit seguint els plans de Cèsar Martinell, comercialitza el blat de moro i el blat. Hi ha també empreses tèxtils (confecció de peces de vestir), del ram de l’alimentació (comercialització de fruita) i d’altres dedicades a la perfumeria i a la transformació de plàstics. El dia de mercat és el dissabte.

El poble del Palau d'Anglesola

El poble del Palau d’Anglesola és a 250 m d’altitud, al sector central del terme, entre el Riu Corb i un dels braços del canal d’Urgell. El nucli antic té com a monument més important l’església parroquial de Sant Joan Baptista, començada l’any 1800 i acabada el 1802, de bella façana i torre barroques i interior d’una nau, també barroca. Conserva les capelles de Sant Roc, arruïnada, i la de Santa Llúcia, al cementiri, ambdues del segle XVI. Del segle XVII es conserven els edificis de Cal Castell i Cal Puig. El poble ha crescut en totes direccions i és ben urbanitzat.

Al Palau d’Anglesola se celebren dues festes majors; la d’estiu, que recorda la degollació de Sant Joan Baptista, és del 29 al 31 d’agost, i la d’hivern és del 3 al 5 de febrer, per Sant Blai.

La història

Sembla que l’origen de la població es troba en un palau o almúnia àrab, el qual fou aprisiat per Ramon Gombau d’Anglesola (1084) durant la conquesta del territori pels comtes de Barcelona a la segona meitat del segle XI. Un segle després Gerbert d’Anglesola i els seus familiars, en col·laboració amb els templers, intervingueren en aquest sector, seguint la política repobladora d’Alfons I el Cast. Així, el 1179 Arnau d’Anglesola i la seva muller Ermessenda definiren a l’orde del Temple tot el que tenien entorn del dit Palau (el terme del Merlet, també fou del Temple, i passà després del 1317 als hospitalers de Lleida —comandes de Gardeny i Barbens—, com l’Escarabat, un altre despoblat, i les Novelles, antic terme de Castellnou de Seana i avui de Vila-sana). L’any 1322, segons afirma Miret i Sans, l’historiador dels templers i hospitalers que aporta les anteriors notícies, el senyor del Palau d’Anglesola era el comanador de Montalbà, de l’orde militar d’Uclés o de Sant Jaume de l’Espasa.

Alfons III el Benigne inclogué, el 1330, el Palau d’Anglesola en la vegueria de Tàrrega, i en el fogatjament del 1358 s’afirma que els llocs que el comanador de Montalbà tenia en les vegueries de Cervera i de Tàrrega foren donats a Acard de Mur (eren el Palau d’Anglesola i Sidamon). En el cens de 1365-70 el poble consta també com a senyoria d’Acard de Mur. Però l’orde militar de Sant Jaume de l’Espasa degué mantenir l’alta jurisdicció sobre els llocs esmentats, ja que el rei de Castella, Enric II Trastàmara, els adquirí el 1373 per permuta amb el mestre de l’orde. El mateix any Enric II cedí els llocs del Palau d’Anglesola i Sidamon al comte Joan d’Empúries (fill de l’infant Ramon Berenguer), en una cessió que fou confirmada aviat pel futur Joan I de Castella. Però el 1376 la doble senyoria, amb Sidamon, va ésser adquirida de mans del comte d’Empúries pel jurista Pere Sacalm. Finalment, el 1405 el mateix Pere Sacalm vengué a l’orde de Sant Joan de Jerusalem els dos llocs, amb la jurisdicció civil i la criminal, amb el mer i mixt imperi, i aquests passaren a formar part de la comanda hospitalera de l’Espluga Calba. Durant la rebel·lió del comte de Pallars contra Joan II (1476), ja acabada la guerra civil contra l’esmentat monarca, els mercenaris Esteve Grau, Lluís Mogarra i el Bastard de Cardona, contraris al rei, s’apoderaren del Palau d’Anglesola, Penelles, Castellserà i la Fuliola i el rei hagué de pagar 7000 lliures per a recuperar-los.

Durant el regnat de Ferran II el Palau continuà dins la vegueria de Tàrrega i dins la senyoria de l’orde dels hospitalers, que perdurà fins al segle XVIII. La població pagava anualment una pensió de sis lliures a l’Estudi General de Lleida a favor dels estudiants pobres. Els comanadors de l’Espluga Calba reformaren al segle XVII el palau castell. A partir del decret de Nova Planta, el Palau d’Anglesola passà al corregiment de Lleida.

Ja al segle XX, la Diputació de Lleida i la Mancomunitat de Catalunya (1914-17) escolliren un sector del terme del Palau per a camps d’experimentació agrícola (farratge, bleda-rave, olivera i fruiter dolç). El ferrocarril de via estreta de Mollerussa a Balaguer i Menàrguens, per al transport de la bleda-rave sucrera, inaugurat el 1905, passava pel Palau fins a la seva clausura el 1951.

Llegir més...