És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la col·laboració de Pere Domènech i Roura. Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors. Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició. De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula —amb pintures de F. Galí—, situats sobre l’eix principal.
Durant l’Exposició fou la seu d’actes oficials i acollí la gran mostra El Arte en España . Durant el període republicà s’hi instal·là el Museu d’Art de Catalunya (inaugurat el 1934) i, posteriorment, el Museu de Ceràmica (1966-86).
Entre 1992-96 els interiors foren sotmesos a una profunda remodelació a partir d’un projecte de l’arquitectessa Gae Aulenti per tal de condicionar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (nom que prengué el Museu d’Art de Catalunya des del 1990).
© Fototeca.cat